divendres, 1 de maig del 2009

Crítica personal

Personalment, el llibre "Maria Rosa", d'Àngel Guimerà m'ha agradat força. És molt interessant com l'autor barreja els dos estils, naturalisme i romanticisme, en una sola obra. A més, l'obra està plena d'element simbòlics i molt carregada de passió. Els triangles amororsos que es creen durant l'obra demostren la complexitat d'aquesta i els element de la vida cuotidiana de l'època, com el treball o la feina a la carretera hi destaquen molt. Es podría dir que és una tragèdia ja que encara que la Maria Rosa aconsegueix venjar la mort de l'andreu, aquest ja és mort, i la Maria Rosa no trobarà un altre amor com ell.
També és molt interssant, per exepmple, veure com es preparaven les bodes en aquells temps i en aquella classe social, que és bastant baixa.
M'ha semblat un llibre molt entretingut amb un toc d'intriga i de passió amorosa que el fà molt interessant.

Sinopsi

Aquesta obra, es de caràcter romàntic amb elements naturalistes. Narra una història de passió i d'amor, on en Marçal, farà el possible per aconseguir estar amb la dona del seu millor amic, la Maria Rosa. La Maria Rosa és una dona de classe baixa, que estava casada amb l'Andreu i que se l'estimava molt. Un dia, l'Andreu va ser detingut per l'assasinat d'un capatàs i el van portar a Ceuta on, mantenint fins a la fí la seva inocència, va morir. Desprès d'això, la Maria Rosa queda molt trista i deprimida. Però en Marçal, millor amic del seu marit i treballador de la carretera vol casar-se amb ella. La Maria Rosa, es sent atreta pel Marçal, però a la vegada es sent culpable ja que sent que està enganyant a l'Andreu. A la fí, es casaràn però ells descobrirà que va ser en Maçal, qui va matar al capatàs i va inculpar a l'Andreu per poder-se quedar am ella. La M. Rosa, tota enfadada, agafa un ganivet i el mata, per venja la mort del seu estimat espos, l'Andreu.
Paralelament, durant l'obra també i succeeixen altres fets, com l'impagament de les quinzenes als treballadors de la carretera, o l'enamorament de'n Badori cap a la Maria Rosa.

Passió amorosa

Es pot dir que en l'obra, s'hi formen dos triangles amorosos. EL primer està format per la Maria Rosa, L'Andreu i en Marçal. I més tart apereixerà en Badori que substituirà a l'Andreu.
En l'obra, la passió amorosa és molt rellevant ja que els conflictes venen lligats a aquesta.
Un dels símbols clars d'això es que moltes de les escenes són a la nit, o al tard, moment del día que simbolitza la passió. Hi han altres símbols de la passió, com per exemple el foc.
En Marçal desitga per damunt de tot a la Matia Rosa i ha fet el que ha calgut per poder-se-la quedar per ell sol. En quant a la Maria Rosa, es sent culpable, ja que ella creu, que si se'n va amb en Marçal traicionarà a l'Andreu. En Marçal també es caracteritza pel seu "voyeurisme" quan la mira entre els esbarzers mentre ella neteja la roba.
També s'ha de tenir en compte a l'Andreu. Quan es coneixen amb la Maria Rosa, estàn envoltats de simbols eròtics: el vespre, la dansa, el foc i l'animalització, l'humor, la sang...
Altres subtemes de l'obra que també són importants serien la mort (de l'Andreu i més tart de'n Marçal) i la infelicitat (de la Maria Rosa, perquè no pot tenir a l'Andreu, i tampoc pot estar amb en Marçal sense sentir-se culpable)

Fitxa tècnica

Abans de posar la fitxa tècnica dels actors i del director de l'obra, feré un petit resum sobre l'obra (en general) de l'autor, Angel Guimerà, d'aquesta manera, podem tenir una mica més d'informació de com era l'escriptor el que ens ajudarà a comprendre millor l'obra.

Angel Guimerà: La seva extensa obra, notable per unir a una apariència romàntica, els elements principals del relisme, el va fer un dels màxims exponetnts de la renaixença de finals del segle XIX.
Fitxa tècnica:
Títol: Maria Rosa
Direcció: Àngel Alonso
Intèrprets: Rosa Renom (Maria Rosa), Alfonso Guirao (Marçal), Artur Trias (Gepa), Lluís Soler (Badori), Maife Gil (Tomasa), Pep Torrents (Quirze)
Any: 2009
Text: Àngel Guimerà

dijous, 30 d’abril del 2009

Influències

L'obra reb una influència del realisme per una banda, ja que reflecteix una realitat del món i molts dels elements que hi ha són realistes. Per l'altra, l'autor mai abandona una manera d'entendre el fet literari pròxim als principis del romanticisme, en el qual es va formar.

La dona

El futur de la dona, i més en general el matrimoni, té molta importància per Àngel Guimerà. És important remarcar la funció còmica de la relació entre la Tomasa i en Quirze. Aixì com que el futur de la dona i de la relació home-dona és en matrimoni i el fet de tenir fills, que és el que justifica el matrimoni. En la relació home-dona, el paper d'aquesta última suposa una submissió cap a l'home.
És la dona que ens fa pensar en les posicions més pròximes a l'anarquisme de l'època ( és el cas de l'escena en la qual la Tomasa intervé per poder reunir-seamb els homes).
El fet de que la Maria Rosa, sàpigui llegir i escriure és molt important ja que el valor de la lletra escrita per a la comunitat analfabeta és realment valuós.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Aspecte Social

El conflicte social del llibre condiciona la forma d'actuar dels personatges i la història d'amor entre la M. Rosa i en Marçal.
Guimerà reflecteix la realitat del món dels desfavorits.
A més intenta introduïr la realitat social coetània, del dia a dia. Voluntat de reflectir la dramàtica realitat del proletariat de la construcció. Voluntat de Guimerà per tal de documentar la realitat coetania a travès de personatges del medi i del llenguatge. És el cas de la presència d'un fuster de Matadepera, les observacions de capataços i peons d'aquest poble i el fet que la rigala és un mas que havia existit al Vendrell.
L'espai en sí ens atansa la conflictivitat social entre els personatges. Laboralment hi ha una situació d'inestabilitat provocada per la fam, els problemes de feina. Situació social de la ciutat de barcelona de finals del segue XIX. Inseguretat de les families davant d'aquesta situació.
Tembé cal afegir el fet de l'analfabetise general (exepte en la Maria Rosa) que ágruja la situació de inestabilitat econòmica.
L'obra subministra molts detalls en relació als costums dels obrers de la fi del segle XIX: L'alchool, els moviments migratoris, l'edat de l'envelliment, el pes de l'esglèsia en els costums morals , les referències a l'administració pública, la imatge de la justícia, les relacions amb el poder, les formes de lleure, la verema, les consideracions cap a diferents trastorns psicològics, els costums a l'hora de festejar i les conseqüències de la contravenció de les seves normes. Tembé s'explica amb detall els regals de boda, com s'organitzava un casament, el vestit de la núvia, les formes, l'àpat.
hi ha una voluntat documental de construir un ambient social que defuig el localisme, els tòpics costumistes i que vol crear un món versemblant amb totes les tensions dramàtiques dels personatges.